Una exploració visual i teòrica sobre la mirada contemporània i la identitat en trànsit. Aquest projecte exposa explorar la relació entre els no-llocs — aeroports, centres comercials, estacions, autopistes, hotels — i el voyeurisme contemporani, aquesta necessitat d'observar i ser observat dins del flux urbà i digital. Vivim en una època on la mobilitat i l'exposició visual defineixen la identitat. Els no-llocs s'han convertit en escenaris d'anonimat i simultàniament en espais d'observació mútua (pantalles, càmeres, xarxes socials). Des del disseny s'ofereix una oportunitat per a reinterpretar visualment aquestes tensions: el desplaçament, la vigilància, la solitud i l’estetizació del buit.