Nusos de silenci.

Parlar de memòria és entendre el passat i assumir el present. La memòria a vegades és dolorosa, el silenci provoca l'oblit. Algunes persones decideixen fixar la seva mirada en el record i llegir en l'absència per trobar-hi un significat. Els objectes parlen de les històries d’aquells que els han posseït, es van deteriorant amb el temps, però es converteixen en memòria viva i treuen a la llum la seva identitat.

Manuela del Arco Palacios va ser la presa política que més anys va passar a les presons del franquisme, exactament dinou anys. El seu fill Miguel Ángel Martínez del Arco, va decidir estirar el fil de la seva història familiar a través dels quaderns de labors que utilitzaven la seva mare i les seves companyes per comunicar-se entre elles, entre altres presons i amb els familiars que les esperaven a fora. A partir d'unes simples instruccions per cosir peces de roba formades per números i lletres, van desenvolupar un idioma secret per a resistir a la repressió. "Un codi clandestí emmascarat entre les abreviatures que omplien les pàgines d'unes simples llibretes." - El arte de invocar la memoria, Esther López Barceló.

L'obra pretén utilitzar les imatges per donar valor al record, fixar-lo en la mirada actual obrint una conversa que connecti el passat amb el present.