

Nusos de silenci.
Parlar de memòria és entendre el passat i assumir el present. La memòria a vegades és dolorosa, el silenci provoca l'oblit. Algunes persones decideixen fixar la seva mirada en el record i llegir en l'absència per trobar-hi un significat. Els objectes parlen de les històries d’aquells que els han posseït, es van deteriorant amb el temps, però es converteixen en memòria viva i treuen a la llum la seva identitat.
Manuela del Arco Palacios va ser la presa política que més anys va passar a les presons del franquisme, exactament dinou anys. El seu fill Miguel Ángel Martínez del Arco, va decidir estirar el fil de la seva història familiar a través dels quaderns de labors que utilitzaven la seva mare i les seves companyes per comunicar-se entre elles, entre altres presons i amb els familiars que les esperaven a fora. A partir d'unes simples instruccions per cosir peces de roba formades per números i lletres, van desenvolupar un idioma secret per a resistir a la repressió. "Un codi clandestí emmascarat entre les abreviatures que omplien les pàgines d'unes simples llibretes." - El arte de invocar la memoria, Esther López Barceló.
L'obra pretén utilitzar les imatges per donar valor al record, fixar-lo en la mirada actual obrint una conversa que connecti el passat amb el present.
Nudos de silencio.
Hablar de memoria es entender el pasado y asumir el presente. La memoria a veces es dolorosa, el silencio provoca el olvido. Algunas personas deciden fijar su mirada en el recuerdo y leer en la ausencia para encontrar un significado. Los objetos hablan de las historias de aquellos que los han poseído, se van deteriorando con el tiempo, pero se convierten en memoria viva y sacan a la luz su identidad.
Manuela del Arco Palacios fue la presa política que más años pasó en las prisiones del franquismo, exactamente diecinueve años. Su hijo Miguel Ángel Martínez del Arco, decidió estirar el hilo de su historia familiar a través de los cuadernos de labores que utilizaban su madre y sus compañeras para comunicarse entre ellas, entre otras prisiones y con los familiares.. A partir de unas simples instrucciones para coser prendas de ropa formadas por números y letras, desarrollaron un idioma secreto para resistir a la represión. "Un código clandestino enmascarado entre las abreviaturas que llenaban las páginas de unas simples libretas." - El arte de invocar la memoria, Esther López Barceló.
La obra pretende utilizar las imágenes para dar valor al recuerdo, fijarlo en la mirada actual abriendo una conversación que conecte el pasado con el presente.







